LOS PILARES DE LA TIERRA. EL DELIT MEDIEVAL D'ACOSTAR-SE A DÉU

Títol: Los Pilares de la Tierra
Títol original: The Pillars of the Earth
Autor: Ken Follett
Gènere: Novel·la Històrica
Saga: Los Pilares de la Tierra
Any Copyright: 1989
Premis:

fitxa generada per leelibros.com

(Ken Follett)

ARGUMENT:

El gran mestre de la narrativa i el suspens, Ken Follett, ens transporta a l'Edat Mitjana, a un fascinant móm de reis, dames, cavallers, pugnes feudals, castells, ciutats emmurallades i catedrals. L'amor i la mort s'entrecreuen vibrantment en aquest magistral tapís el centre del qual és la construcció d'una catedral gòtica. La història s'inicia amb el penjament públic d'un innocent i finalitza amb la humiliació d'un rei. Los pilares de la tierra és l'obra mestra de Ken Follett i constitueix una excepcional evocació d'una època de violentes passions.

IMPRESSIONS PERSONALS:

Los pilares de la Tierra és un llibre gruixut, d'aquells pels quals s'ha de tenir perseverança per enllestir-los. Perseverança del lector o que el llibre atrapi des de les primeres pàgines i això darrer és mèrit del seu autor. Exactament això és el que passa amb aquest llibre de Ken Follett: atrapa des de les primeres pàgines i no afluixa la tensió fins al final de la novel·la. Recordo haver patit força per l'abat Philip i pel constructor, Tom Builder i tota la seva família.

També passa sovint que quan el llibre és tan gruixut el lector acaba familiaritzant-se amb els personatges i els estranya quan inicia l'aventura d'un nou llibre. En aquest cas en concret, Los Pilares de la tierra té una continuació, "Un mundo sin fin", que serà motiu d'un nou comentari.

De moment, aquest és un llibre altament recomanable, que agradarà especialment als amants de l'època més fosca, grisa, sinistra i temerosa de tota la història de la humanitat: l'edat mitjana que, tanmateix, ens ha deixat per a la posteritat i per a les generacions a venir, edificis increïbles que van des d'ermites insospitades enmig de muntanyes o al centre d'ignorades valls, fins a catedrals romàniques i gòtiques d'arquitectura magnífica. M'agradaria recular en el temps i veure com s'ho devien fer per traçar les línies d'aquestes catedrals, com s'ho feien per organitzar la feina que centenars d'obrers havien d'enllestir al llarg dels anys, com ho feien per realitzar amb encert els càlculs necessaris per evitar que el propi pes de l'edifici l'esfondrés, especialment quan les parets es rematen amb arcades, cúpules i sostres magnífics d'un pes increïble. Los Pilares de la Tierra ofereix una visió força creïble de la resposta que resol tots aquests enigmes plantejats i d'altres en la mateixa línia que es poden formular. Tot rau només en una sola resposta: en la tossuderia i el geni de les persones que hi van intervenir i les catedrals, aquí estan, esplendoroses, magnífiques, increïbles. Cal llegir aquest llibre per entendre moltes coses.

Una lectura llarga però vivament recomanable i al capdavall, un best-seller mundial.

RUBICON. HISTORIOGRAFIA D'UNA TRAGÈDIA

Títol: Rubicon. Auge y caída de la República Romana
Títol original: Rubicon. The Triumph and Tragedy of the Roman Republic
Autor: Tom Holland
Gènere: Històric
Saga: Harry Dresden
Any Copyright: 2002
Premis:

fitxa generada per leelibros.com

(Tom Holland)

ARGUMENT:

En un ambient violent però fascinant, figures de la talla de Cèsar, Pompeu, Cras o Ciceró conspiren per fer-se amb el poder absolut de la única superpotència de la terra. Però en la seva lluita brutal socavaran els fonaments de la República i obriran el pas a l'Imperi. Tom Holland ens trasslada a l'època més apassionant de Roma d'una forma mai vista fins a la data. Coneixerem les grans empreses que movien els fils rera el Senat, les bandes mafioses que actuaven als carrers de la gran capital, participarem en les tremendes festes de l'aristocràcia i sabrem els veritables motius que impulsaren a cadascun dels protagonistes d'aquest gran drama. Avui, quan una nova república amb seu en un altre Capitoli dicta el destí de la humanitat, l'esgarrifador relat de Holland mostra què succeeix quan una superpotència sacrifica les llibertats sobre les que es va fundar en busca d'una suposada major seguretat per als seus ciutadans.

IMPRESSIONS PERSONALS:

El Rubicon (en llatí Rubico, en italià Rubicone) és el nom d'un petit riu que formava la frontera legal entre Itàlia i la província de la Galia Cisalpina al nort d'Itàlia, a la regió d'Emilia Romagna a l'est de la plana del Po.
El riu tenia especial importància en el dret romà perquè a cap general li estava permès creuar-lo amb el seu exèrcit en armes. El riu entrà a la història per ser el seu creuament el detonant o casus belli de la Segona Guerra Civil de la República de Roma. La nit de l'11 al 12 de gener del 49 aC, Juli Cèsar s'aturà un instant davant el Rubicon turmentat pels dubtes: cruar-lo significava cometre una il·legalitat, convertir-se en criminal, enemic de la República i iniciar la guerra civil. I Juli Cèsar, al capdavall, va donar l'ordre a les seves tropes de creuar el riu, pronunciant en llatí la frase "alea jacta est" (la suerte está echada).

En aquest punt exacte s'inicia el llibre de Tom Holland i la història que explica no és altra més que la història que es va viure i que els cronistes de la època van recopilar en les seves anotacions.

El llibre està meravellosament escrit i fa que el lector s'endinsi en els turbulents episodis, la majoria d'ells bèlics, que van portar de cap a l'enfonsament de la república romana. Però la història ja s'estava gestant de molt abans i no va arribar a la seva fi per pura casualitat, sinó a través de les vicissituds que Holland relata d'una forma amena i lúcida.

Aquest és un llibre altament recomanable per a aquells a qui agradi la història i no es vulguin perdre un assaig fet a consciència i com cal i per a aquells altres als quals la història no els acaba de fer el pes, trobaran en aquest Rubicon una manera fàcil i rigurosa d'entrar per la porta gran en un terreny espinós. Sigui com sigui, es tracta, des del meu punt de vista, d'un gran llibre.

ÁNGELES Y DEMONIOS. EL TERRIBLE RETORN DELS ILLUMINATI

Títol: Ángeles y Demonios
Títol original: Angels & Demons
Autor: Dan Brown
Gènero: Misteri, Policíaca
Saga:
Anyo Copyright: 2000
Premis:

ficha generada por leelibros.com

(Dan Brown)

ARGUMENT:

En un laboratori de màxima seguretat, apareix assassinat un científic amb un estrany símbol gravat a foc en el seu pit. Per al professor Robert Langdon no hi ha cap dubte: els Illuminati, els homes enfrontats a l'Església des dels temps de Galileu, han tornat. I aquest cop disposen de la més mortífera arma que ha creat la humanitat, un artefacte amb el que poden guanyar la batalla final contra el seu etern enemic.

Acompanyat d'una jove científica i un audaç capità de la Guàrdia Suïssa, Langdon comença una carrera contra rellotge, en una búsqueda desesperada pels racons més secrets del Vaticà. Necessitarà tot el seu coneixement per desxifrar les claus ocultes que els Illuminati han deixat a través dels segles en manuscrits i temples, i tot el seu coratge per vèncer al despiatat assassí que sempre sembla portar-li la davantera.

IMPRESSIONS PERSONALS:

Primer va ser "El Código Da Vinci" i immediatament després, aquests "Ángeles y Demonios". Dan Brown es mostra esplèndit en qualsevol de les dues publicacions, però en aquesta "Ángeles y Demonios" està, al meu entendre, especialment brillant. El Código enganxa, capta l'atenció amb molta facilitat i dóna argumentacions que al capdavall, ben bé podrien ser certes, tot i que ell deixa sempre sobre la història un vel de misteri que indueix al dubte raonable.

A Ángeles y Demonios va directament al filó de la qüestió: al Vaticà, a l'elecció d'un nou Sant Pare i a una conspiració llargament tramada per posar fi a tota aquesta comèdia.

El protagonista de la història torna a ser Robert Langdon, aquest cop, immers en més embolics i problemes relacionats amb la seva matèria, la criptografia, el símbols i el seu significat. Amb ell i amb la seva acompanyant, Vittoria, travessem la ciutat del Vaticà de punta a punta, resseguint senyals deixades en monuments, en escultures i obres d'art, especialment en les meravelloses escultures de Bernini. Tots els símbols semblen reals, de la manera com els explica l'autor i totes les argumentacions serioses i correctes. I el temps s'esgota, s'escola i cada segon és un segon més proper el desenllaç final de la història, de la novel.la... i de la humanitat.

Si El Código Da Vinci el vaig llegir depressa, "Angeles y Demonios" me'l vaig polir en tres dies. Llegiu-lo si teniu ganes d'emocions fortes, de morts sobtades, de sorpreses desagradablement inesperades. Llegiu-lo si teniu necessitat d'acció.

Està meravellosament escrit per Dan Brown i és una de les joies de la literatura del misteri que no us podeu deixar perdre.

Vivíssimament recomanable per a aquells que us agradi aquest gènere.

PEL·LÍCULA RELACIONADA:

Títol: Ángeles y Demonios
Títol original: Angels & Demons
Director: Ron Howard
Pais: EEUU
Any: 2009
Repartiment: Ewan McGregor, Carmen Argenziano, Tom Hanks, Stellan Skarsgard, Nikolaj Lie Kaas, Norbert Weisser, Armin Mueller-Stahl, Pierfrancesco Favino, Elya Baskin, Thure Lindhardt, Ayelet Zurer, David Pasquesi, Victor Alfieri, Cosimo Fusco, Allen Dula, Ursula Brooks, Kimberley Joseph, Masasa Moyo, Peggy Lane
Durada:
Guió: David Koepp, Akiva Goldsman
Música: Hans Zimmer
Fotografia: Salvatore Totino
Gènere: Suspense
Productora/Distribuidora: Columbia Pictures, Imagine Entertainment
Saga:

ficha generada por leelibros.com

EL ANTROPÓLOGO INOCENTE. UNA JUGUESCA LI VA CANVIAR LA VIDA

Títol: El antropólogo inocente. Notas desde una choza de barro
Títol original: The Innocent Anthropologist. Notes from a Mud Hut
Autor: Nigel Barley
Gènere: Científic
Saga:
Any Copyright: 1989
Premis:

(Nigel Barley)

ARGUMENT:

"El antropólogo inocente" és un text certament insòlitt del que es va dir: "Probablemente el libro más divertido que se ha publicado este año. Nigel barley hace con la antropología lo que Gerald Durrell hizo con la zoología (David Halloway)". L'autor, doctorat en antropologia per Oxford, es va dedicar durant un parell d'anys a l'estudi d'una tribu poc coneguda del Camerún, en el que va constituir la seva primera experiència en el treball de camp, i pràcticament la darrera. Nigel Barley es va instal.lar en una barraca de fang amb la intenció d'investigar els costums i creences del poble dowayo, que es resistia a amotllar-se a cap mena de norma. En aquesta crònica del primer any que va passar a Àfrica, Nigel Barley - després de sobreviure a l'avorriment i als desastres, malalties i hostilitats diverses-, ens ofereix una introducció decididament irreverent a la vida d'un antropòleg social. Després d'aquesta experiència, l'autor es va incorporar al Museu Britànico, el departament de publicacions del qual, va editar aquest text com una curiositat. L'esverament que va causar entre els seus primers lectors va motivar que es publiqués després a la col·lecció de butxaca Penguin amb extraordinari èxit.

IMPRESSIONS PERSONALS:

Quan a la UOC, dins la carrera que he cursat "Humanitats", vaig escollir com a una de les assignatures troncals "Antropologia Social", poc imaginava que entre els seus continguts, espessos i sovint teòrics, hi trobaria aquesta petita meravella que va obrir-me els ulls a una antropologia molt més educativa, interessant i vital.

D'entrada, es tracta del diari personal (el diari de camp, de fet) de l'antropòleg Nigel Barley, qui després d'haver pres unes quantes cerveses amb uns amics i amb el cap emboirat, accepta una aposta per fer un treball de camp. Aposta que va perdre, naturalment, i a causa de la qual, va haver d'anar a passar dos anys a l'Àfrica, convisquent amb un poblat de gent estranya i de costums estrafolaris, anomenats Dowayos. Els dowayos (ubicats al Camerun), conserven dins el seu costumari ritus antics, estranys i absurds, que resulten encara més estranys i absurds als ulls d'un europeu.

Així doncs, Nigel Barley va veure's forçat, després de perdre l'aposta que us esmentava, a conviure amb els dowayos i a observar-los, però les coses no li van anar precisament de cara a l'antropòleg i aquells dos anys se li van fer eterns. Jo crec que el viatge estava "gafat" des d'un bon començament i Barley va prendre mal, es va posar malalt, es va perdre, el van enredar, a banda d'haver-se d'adaptar al ritme amb el qual es fan les coses a l'Àfrica, amb un tempo que no és el mateix al qual estem acostumats: tot va terriblement lent, fins i tot la burocràcia més elemental, els mitjans de transport i la vida en general. Li van passar tota mena de calamitats i sobretot i especialment, es va avorrir d'allò més.

Totes aquestes vivences, facècies i despropòsits els va deixar escrits en el text que composa el llibre convençut que si ho explicava, no el creuria ningú. Barley ho explica amb resignació però també amb gràcia, amb ironia, amb altes dosis d'humor i es fot de les situacions absurdes i ridícules que viu i sobretot, d'ell mateix.

Us recomano "El antropólogo inocente" si voleu passar bones estones de lectura sorprenentment divertida. Es llegeix pràcticament d'una sola tirada i al capdavall, quan es tanca el llibre després d'haver passat per la darrera pàgina, queda un regust de saber més de la història de l'antropòleg i de la tribu, els dowayos, que al final, van acabar acceptant-lo.

Vivament recomanable.

UN LUGAR LLAMADO NADA. UN VIATGE FASCINANT A CAP LLOC

Títol: Un lugar llamado Nada
Título original: Saving Fish from Drowning
Autor: Amy Tan
Género: Narrativa
Saga:
Año Copyright: 2005
Premios:

ficha generada por leelibros.com


(Amy Tan)

ARGUMENT:

Dotze amics estadounidencs estan a punt d'emprendre el viatge de la seva vida, des del peu de l'Himalaia a la Xina, cap a les selves inexplorades de Birmània, per profundir en l'art i la cultura d'ambós països.

El matí del dia de Nadal, tots els viatgers menys un -que pateix ressaca- inicien una excursió de mig dia, però ja no retornen. Els deu amics es troben enmig de la selva, en una poblat secret on s'oculta una tribu mig extingida que veu en un d'ells al seu salvador, el líder que han estat esperant perquè els protegeixi de la violència del règim militar birmà.

IMPRESSIONS PERSONALS:

La veritat és que la història de "Un lugar llamado Nada" ja no comença bé i des del primer moment sembla que estigui "gafada" tota l'expedició dels dotze americans que volen viure grans i noves emocions i aventures en un país fascinant i desconegut com Birmània, amb una cultura mil·lenària meravellosament conservada, amb un tipisme i uns costums que als americans els criden poderosament l'atenció. El seu viatge és turístic però també cultural i la seva guia és la Bibi Chen. Doncs bé, la història comença amb el viatge organitzat però amb la guia, la Bibi Chen, morta a causa d'un accident espectacular i grotesc al mateix temps. Ja es veu venir que la cosa, doncs, no pot anar bé del tot. Malgrat la mort de la Bibi, la resta d'expedicionaris decideixen seguir el viatge tal i com ella el tenia planejat. Bé, ben bé igual no, perquè segons com, es salten algunes consideracions i anotacions que la Bibi havia deixat molt ben establertes, procurant-se d'aquesta manera, nombrosos i escabrosos problemes que en més d'una ocasió i en més de dues, porten als viatgers a tenir alguns ensurts perfectament estalviables. Però, i la Bibi? Aquesta és la part més fantàstica de la història: la Bibi, o millor dit, l'esperit de la Bibi, els acompanya durant tota la travesia, observant-los sense poder-los ajudar i al mateix temps, es converteix en la narradora omnipresent de tota la història, aportant així al llibre, elements fantàstics i sobrenaturals que resulten també fascinants.

Com que els dotze viatgers, cadascú amb la seva història i situació personal determinada, no paren de posar-se en problemes, el darrer i més gros arriba quan portats per una confusió, es perden enmig de la selva birmana i arriben a un poblat innominat d'una tribu que viu fora del temps: un lloc anomenat Nada.

La manera com se'n surten, com conviuen amb aquesta tribu i comparteixen amb ells les vicissituds d'un lloc deixat de la mà de Déu, és la temàtica principal de la història, que Amy Tan embolica de mala manera per després, de mica en mica, anar desentortolligant-la amb la destresa pròpia d'una gran escriptora.

Malgrat que en alguns moments la història s'alenteix amb llargues descripcions de situacions personals i ambientals, la novel.la manté el ritme pausat de les grans històries que mereixen ser explicades desgranant-ne cada detall.

La seva autora, Amy Tan, és una mestra en aquest sentit i no escatima paraules, adjectius ni descripcions per col·locar als lectors en la mateixa situació complicada i compromesa que els protagonsites de la història.

La seva lectura és molt recomanable.

HARRY POTTER Y LA PIEDRA FILOSOFAL. L'INICI DE LA SAGA DEL NEN BRUIXOT

Títol: Harry Potter y La Piedra Filosofal
Títol original: Harry Potter and the Philosopher's Stone
Autor: J. K. Rowling
Gènere: Fantasia, Jovenil
Saga: Harry Potter
Any Copyright: 1997
Premis:

fitxa generada per leelibros.com

(J.K. Rowling)

ARGUMENT:

Harry Potter és orfe de pare i mare. Viu amb Vernon i Petunia, els seus abominables oncles i amb el cosí Dudley, malcriat i insuportable. Però la sort de Harry dóna un tomb espectacular quan rep una carta anunciant-li que té una vacant en un col·legio de màgia i fetilleria. Allí Harry aprendrà encantaments, trucs i tàctiques de defensa contra males arts. Es convertirà en el campió escolar de Quidditch, una mena de futbol aeri que es juga volant sobre escombres. Farà unos quants bons amics... i també alguns enemics temibles. I coneixerà els secrets que li permetran complir amb el seu destí. Ja que, tot i que no ho sembli a primera vista, Harry no és un noi comú i corrent, sinó que és un veritable mag!.

IMPRESSIONS PERSONALS:

Vaig conèixer a Harry Potter a través d'una amiga amb la que em porto 20 anys. Ella, amb 20 anys menys que jo, llegia aquest llibre, "Harry Potter y la piedra filosofal" en anglès. Vaig considerar que era molt valenta i voluntariosa, perquè un llibre tan gruixut com aquest, de vegades, ja es pot fer costa-amunt en català o castellà, més encara en anglès. Però ella se'n va sortir meravellosament.

Veure-la tan engrescada em va picar la curiositat i un bon dia, em vaig comprar el llibre, en aquest cas, jo en castellà. Pensava que em trobaria davant una novel.la aguantable només pel públic juvenil menys exigent i que seria un entreteniment sense massa importància. Una vegada més m'equivocava (quan aprendré a no fer pre-judicis?). J.K.Rowling és una de les escriptores més imaginatives, talentosa i plena de recursos que conec i amb les seves històries proporciona llargues estones d'una lectura deliciosament desenfadada que no pretén altra cosa més que entrar el lector en el món màgic, extemporani i sorprenent de Howards, l'escola de màgia en la qual Harry Potter aprèn les seves primeres fetilleries, lluny ja dels seus odiosos parents.

Vaig gaudir molt el primer cop que vaig llegir Harry Potter, però és que aquest plaer se m'ha renovat en els següents lliuraments del nen mag: "Harry Potter y la Cámara Secreta", "Harry Potter y el Prisionero de Azkaban", "Harry Potter y el Cáliz de Fuego", "Harry Potter y el orden del Fénix", "Harry Potter y el misterio del príncipe" i finalment "Harry Potter y las reliquias de la muerte".

Si em pregunteu perquè escric els títols dels llibres en castellà us diré que és perquè els he llegit sempre en castellà, malgrat que existeix també edició en català. Qualsevol de les dues que preferiu servirà perquè passeu estones meravelloses de lectura interessant, fantasiosa i també, potser, perquè aprengueu a fer una mica de màgia...

Altament recomanable.

PEL·LÍCULA RELACIONADA:

Títol: Harry Potter y la Piedra Filosofal
Títol original: Harry Potter and the Philosopher´s Stone
Director: Chris Columbus
País: EEUU
Any: 2001
Repartiment: John Cleese, John Hurt, Richard Griffiths, Richard Harris, Alan Rickman, Robbie Coltrane, Daniel Radcliffe, Rupert Grint, Emma Watson, Warwick Davis, Ian Hart, Fiona Shaw, Maggie Smith, Julie Walters, Tom Felton, Zoe Wanamaker, David Bradley, Harry Mellin
Durada: 152 min.
Guió: Steve Kloves
Música: John Williams
Fotografia: John Seale
Gènere: Fantasía
Productora/Distribuidora: Warner Bros. Pictures
Saga: Harry Potter
Premis:
Nominacions: OSCARS

fitxa generada per leelibros.com

CONFESIONES DE UN VAMPIRO. UN VIATGE AL MÓN DE LA IMMORTAL FOSCOR

Título: Confesiones de un Vampiro
Título original: Interview with the Vampire
Autor: Anne Rice
Género: Terror, Novela gótica
Saga: Crónicas Vampíricas
Año Copyright: 1975
Premios:

ficha generada por leelibros.com

(Anne Rice)

ARGUMENT:

Louis, un antic propietari d'una hisenda, d'ascendència francesa, desesperat per la mort de la seva muller i fill, és un vampir que decideix explicar a un periodista la seva increïble història. En la seva desesperació, tant invoca a la mort que Lestat, un vampir que viu des de fa quatre-cents anys, acut a la seva crida i el converteix en contra de la seva pròpia voluntat, per mitjà d'una mossegada, en un ésser despiatat i immortal. La seva única alegria serà una nena, Clàudia, a la que paradòxicament, salvarà de la mort mossegant-la. Des d'aleshores, la història passa per diferents estadis: la descripció de la família de vampirs, l'avorriment de Louis i la seva inconformitat amb el seu estat actual, la mort de la nena rebel i l'enfrontament amb el més vell dels vampirs, Armand que està enamorat de Louis.


IMPRESSIONS PERSONALS:

Que un vampir es confessi i expliqui a un periodista les atzaroses peripècies de la seva vida, no és un punt de partida habitual. El que és més normal és que quan un llibre d'un gruix considerable, que s'allarga fins a les 400 pàgines ben bé, tracti sobre vampirs, desperti la meva desconfiança, perquè em dóna la sensació que de Dràcula, Norferatu i Dips de tota mena i pelatge, ja pràcticament s'ha explicat tot i qui més qui menys coneix allò de l'estaca al cor, els ullals prominents, la gana de sang, la nocturnitat, la verge innocent que jeu despreocupada en un llit amb cortines i amb el balcó obert, la protecció dels alls i la imatge dels taüts com a jaç, que ja són ganes. En fi, cap misteri, cap secret.

Quan vaig començar a llegir aquest llibre, com us dic, el vaig agafar amb desconfiança, però amb curiositat i vaig pensar que a deixar-lo i canviar-lo per un altre, sempre hi era a temps. M'equivocava, ho reconec obertament, i encara m'hauria equivocat més si realment, l'hagués aparcat per qualsevol altra història, perquè aquesta obra "Confesiones de un vampiro", excedeix i va més enllà que cap altra narració sobre el mateix tema que hagi llegit anteriorment. L'autora, Anne Rice, ens presenta un vampir, Louis, a qui un altre vampir, Lestat, fa néixer a aquesta nova condició, malgrat la por i la negativa que Louis sent pel vampirisme, però la seva desesperació és més forta i al final, s'hi deixa caure, amparant-se en els braços terribles i cruels de Lestat. Ara bé, si bé és cert que Louis és un vampir, segueix conservant els seus sentiments humans i per tant, sent pietat per les seves víctimes, tot i que les necessita per seguir visquent; sent horror per les malifetes de Lestat, que es compten per centenars i sobretot, sent un amor profundíssim per la vampira que serà, al mateix temps, la seva parella i la seva filla, Clàudia.

La vida de Louis, al llarg de prop de tres-cents anys, el porta a travessar diverses etapes a les quals s'ha d'anar adaptant, inclosa la cada cop més creixent mort de la superstició per part de la gent i l'avenç de les noves tecnologies.

El llibre, estranyament fascinant, commou i horroritza al mateix temps i és el precursor de dos llibres més, també de la mateixa temàtica, absolutament fantàstics: "Lestat el Vampiro" i "Armand el Vampiro".

Absolutament recomanable per obtenir llargues estones d'emoció i de pessigolles al clatell, quals els cabells s'hi erissen.


PEL.LÍCULA RELACIONADA:

Título: Entrevista con el Vampiro
Título original: Interview with the Vampire
Director: Neil Jordan
País: EEUU
Año: 1994
Reparto: Tom Cruise, Stephen Rea, Brad Pitt, Kirsten Dunst, Thandie Newton, Antonio Banderas, Christian Slater, Domiziana Giordano, Sara Stockbridge
Duración: 122 min.
Guión: Anne Rice
Música: Elliot Goldenthal
Fotografía: Philippe Rousselot
Género: Drama, Terror
Productora/Distribuidora: Geffen Pictures
Saga:
Premios: Saturn, Razzies, Otros, Baftas
Nominaciones: Saturn, Globos de oro, Otros, OSCARS, Baftas

ficha generada por leelibros.com

CIEN AÑOS DE SOLEDAD. LA HISTÒRIA INOBLIDABLE D'UNA NISSAGA PECULIAR

Título: Cien Años de Soledad
Título original: Cien Años de Soledad
Autor: Gabriel García Márquez
Género: Social, Fantasía, Narrativa
Saga: Macondo
Año Copyright: 1967
Premios:

ficha generada por leelibros.com

(Gabriel García Márquez)

ARGUMENT:

"Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo." Amb aquestes paraules comença una novel·la ja llegendària en els anals de la literatura universal, una de les aventures literàrias més fascinants del segle xx. Miliones d'exemplars de "Cien años de soledad" llegits en totes les llengües i el premi Nòbel de literatura coronant una obra que s'havia obert pas "boca a boca" -com li agrada dir a l'escriptor- són la més palpable demostració que l'aventura fabulosa de la familia Buendía- Iguarán, amb els seus miracles, fantasies, obsessions, tragèdies, incestos, adulteris, rebel·lies, descubriments i condemnes, representava al mateix temps el mite i la història, la tragèdia i l'amor del món sencer."Cien años de soledad" és considerada una obra mestra de la literatura hispanoamericana i universal.

IMPRESSIONS PERSONALS:

"Cien años de soledad", de Gabriel García Márquez, em va acompanyar al llarg d'una setmana d'estada solitària a Girona, ja fa una colla d'anys. El vaig comprar tot just arribada a l'estació de Girona i el vaig anar devorant, a partir de la primera pàgina, a cada estona que tenia, prenent la fresca sota els lledoners de la vora de la catedral i a la Rambla de la Llibertat. El munt d'estones que m'hi vaig estar entre examen i examen, se'm van fer molt més passables, entretingudes i interessants.

La família Buendía, protagonista de la història, és curiosament estranya. Als seus membres la vida els passa per davant amb una mena de calfred que travessa de dalt a baix el mig de l'esquena. Els anys van passant, les generacions d'Aurelianos es van succeïnt i per aquesta raó la història és molt més entenedora si en el moment de començar-la, es té a mà un paper en el qual dibuixar l'arbre genealògic que en García Márquez té tan clar a la ment i amb tanta precisió, cura i bellesa, reflecteix en les seves pàgines.

Es donen en aquesta història tot el seguit d'elements que caracteritzen l'obra de Gabriel
García Márquez i que l'han convertit en estandard del literatura, amb elements provinents de la màgia però que s'incorporen amb tota naturalitat a la vida quotidiana dels personatges, sovint turmentats per herències antigues de desastres personals que no poden sobreportar i per això estan cada cop més amargats, més enfonsats i més sols.

A banda de l'argumentació, Gabriel García Márquez demostra una vegada més en aquesta obra, que és un mestre en l'ús de les paraules, de les imatges, de l'estilística i de l'adjectiu just que crea immediatament en el lector, la imatge clara i precisa que l'autor vol que el lector entengui. I ho fa encertadament, i amb força, i amb una trista barreja de dolor i solitud, que arriba al fons més profund del lector més indiferent. És una obra que commou i emociona a parts iguals.

L'he rellegida en diferents ocasions i sempre m'ha produit la mateixa sensació de proximitat amb els personatges, de realitat en les seves històries (malgrat els elements irreals i màgics que s'hi inclouen), d'identificació amb una sèrie de situacions que es poden donar en qualsevol altra família que hagués compartit les mateixes convulsions de la seva època.

És una obra completament inoblidable.

EL AMARGO DON DE LA BELLEZA. LA DONA MÉS BELLA DEL NIL

Título: El Amargo Don de la Belleza
Título original: El amargo don de la belleza
Autor: Terenci Moix
Género: Novela Histórica, Aventuras, Drama
Saga:
Año Copyright: 1996
Premios:

ficha generada por leelibros.com

(Terenci Moix)

ARGUMENT:

En El amargo don de la belleza, Terenci Moix traça un fascinant retrat de la vida del Nilo tretze segles abans de Crist. És un viatge a través del temps, que s'amplia cap a constants meditacions sobre els moviments del cor humà. Els grans temes de la maduresa, la mort, l'efímer, l'amor, la trascendència a través de l'art i la divinitat es van configurant en la peripècia espiritual del protagonista, el pintor cretec Keftén. Però aquesta novel·la és també la història d'una experiència espiritual única en la història del món antic: el naixement i la caiguda de la primera religió monoteïsta, promoguda pel faraó Akenatón i la seva reina Nefertiti. L'enigma d'aquests dos personatges s'apodera del pintor Keftén, la obsessió del qual se va fent extensible a la capital que la parella reial han aixecat com a símbol de la seva revolta religiosa: la Ciutat de l'Horitzó d'Ató, coneguda també com la Ciutat del Sol. L'obssessiu amor de Keftén per Nefertiti alterna amb la fatalitat que planeja sobre la prodigiosa ciutat; així, la novel·la es converteix en una elegia a un móm perdut, un cant a la bellesa de les ruïnes i una meditació sobre la caiguda dels imperis.

IMPRESSIÓ PERSONAL:

Reconec que durant molt de temps, en Terenci Moix no va ser sant de la meva devoció. El recordo presentant un programa d'aquells llòbrecs de TV2 que es deia "Terenci a la fresca", a primers dels anys 80 i sincerament, el Terenci se m'assemblava més al Gárgamel, el malvat empaitador de barrufets, que no pas a un escriptor de soca-rel. M'equivocava, naturalment, i no em sap gens de greu reconèixer aquest error, producte de la meva infantilesa en aquell moment.

Vaig començar a preuar al Terenci i el seu talent com a escriptor, el dia que em va caure a les mans "No digas que fué un sueño"; se'm va afermar amb "El sexo de los ángeles" i se m'ha ratificat àmpliament amb "Garras de Astracán", "Mujercísimas", "El arpista ciego" o aquest "El Amargo Don de la Belleza".

És un llibre sensacional que retrata amb tot luxe de detalls no només una època que Terenci Moix coneixia molt bé, la gran època dels faraons egipcis, en aquest cas Akenaton, sinó una terra, Egipte, que Terenci estimava més que cap altre racó al món. Això es deixa entreveure en cada pàgina del llibre: en Terenci no pot evitar-ho i tampoc fa res en absolut perquè no es noti. Al contrari, magnifica la història, ja de per sí interessant, amb tot luxe d'adjectius que li donen brillantor i gràcia, que col.loquen al lector exactament allà on Terenci, amb la seva ploma màgica, vol que sigui. Seguir-lo no és gens complicat perquè, com sol fer en cada nova història, Terenci dedica les primeres pàgines del llibre a fer grans descripcions de les persones, dels llocs, dels moments, de la situació en la que es troben en el mateix moment en el que el lector s'incorpora a la lectura i d'aquesta manera, el lector és converteix en un espectador de primera fila d'allò que esdevé als protagonistes de la història.

Completament recomanable, "El Amargo Don de la Belleza" és un luxe per als sentits atents que saben captar i preuar la part de la seva ànima que en Terenci va posar al text.

LOS OJOS DEL DRAGÓN. ESPIANT A TRAVÉS DELS ULLS DE LA BÈSTIA

Título: Los Ojos del Dragón
Título original: The Eyes of the Dragon
Autor: Stephen King
Género: Misterio, Fantasía
Saga:
Año Copyright: 1987
Premios:

ficha generada por leelibros.com

(Stephen King)

ARGUMENT:
Flagg, el mag del rei Roland, vol governar el país manipulant als prínceps, però l'hereu al tron és Peter, un jove molt influenciat per la bondat de la seva mare, la reina Sasha (qui temps enrera va ser assassinada per Flagg sense que ningú ho sabés). Flagg mata al rei Roland i culpa a Peter, qui és empresonat de per vida a la Torre de l'Agulla. Després de cinc anys de presó, Dennis, Ben Staad i Naomi intentaran alliberar al príncep Peter, però Flagg lluitarà contra ells i el príncep petit, Thomas, farà una aparició magistral en el darrer moment.

IMPRESSIÓ PERSONAL:
Quan el rei Roland va sortir de cacera no podia imaginar que acabaria caçant a tot un senyor drac, el cap del qual va fer penjar a les seves estances. A través dels ulls vidriosos de l'enorme caparrot de la peça caçada, el rei espiava tot el que esdevenia a la sala i, més encara, també es dedicava a espiar al seu conseller i home fort del regne, Randall Flagg. de fet, aquest és el primer llibre en el que apareix aquest personatge, Randall Flagg, però els lectors habituals d'Stephen King saben que és EL personatge de King per excel.lència. No és ni blanc ni negre, ni alt ni baix, ni jove ni vell, sinó de la manera com el veuen i perceben aquells amb els quals té tracte. És la personificació de tots els mals de la humanitat i, tanmateix, no té res a veure amb el Diable, pel qual sent un gran menyspreu.
Bé, aquest conte d'Stephen King explica la història del príncep Peter, hereu legítim de la corona del seu reial pare, però que no agrada ni convé Randall Flagg, motiu pel qual aquest sinistre personatge intentarà, per tots els mitjans, treure'l del mig i per això, inventarà les astúcies més malèvoles. Però Peter no és tonto i no quedarà enrera. Qui guanyarà? Com acabarà tota aquesta història?

Llegiu-la, de veritat, perquè és com un oasi de pau dins la bibliografia violenta i obsessionant d'Stephen King. Una obra mestra que es llegeix d'una sola tirada, malgrat les més de 300 pàgines que té.

Per aquells que relacionin el nom d'Stephen King amb històries truculentes, sanguinolentes i obsessionants (no van desencaminats del tot), sapigueu que amb aquesta història no passareu por però sí que mantindrà en tensió la vostra curiositat i us intrigarà fins al final i quan tanqueu la darrera pàgina sentireu que heu gaudit amb la lectura i que el temps ha passat volant.

A mi personalment, Los Ojos del Dragón em va encantar.

És una obra altament recomanable.